Quan vàrem començar a idear aquest portal, ens preguntàvem com seria una bona forma de començar, amb quin model de cotxe clàssic havíem de iniciar la aventura. Necessitàvem quelcom que ens donés aire, que ens il·lusionés i que la seva història fos sinònim de canvi i de inici d’alguna cosa nova. Buscàvem un cotxe, que representés el mateix per la societat que el què representa per nosaltres aquest nou portal, il·lusió, novetat, ganes de entreteniment i sobretot, ganes de difondre experiències, somnis, històries i aventura.
Antecedents
I això precisament és, el què va representar, la aparició del Seat 600 l’any 1957 quan va sortir la primera unitat de la fàbrica de la Zona Franca, és a dir, l’any que ve farà 60 anys. Fabricat sota llicencia Fiat, els primers comercialitzats venien fets d’Itàlia, i aquí solament s’adaptaven al model espanyol. Posteriorment, ja es fabricaren a la Zona Franca. És per això, que en els primers models, si has de pintar, has de anar a la carta de Fiat.
Per a tota una colla de persones d’arreu de la península, la aparició del 600, amb un preu de compra al voltant de 65.000pts(391€ dels actuals), un preu, què amb una mica de sacrifici es podia comprar, significava la porta al mon, la porta a la aventura, la porta a viatjar, a somiar, a viure aventures que en el futur es convertirien en històries.
En definitiva, per molta gent, el 600 retornava la il·lusió per tenir quelcom nou, quan la vida era monocromàtica, monoteista i monocultural, en el regim dictatorial que es trobava l’estat en aquells anys.
Sèries.
La producció del Seat 600 s’inicia a la Zona Franca l’any 1957 i acaba l’any 1973 amb 799.419 unitats. De les diferents generacions de Seat 600 es fabricà la sèrie Normal(A-B-C) del 1957 al 1963, la Sèrie D(1ª-2ª) del 1963 fins al 1970, Sèrie E des de 1970 fins al 1972 i la L Especial del 1972 fins al 1973 donant per finalitzada la producció del Seat 600.
Sèrie N
La evolució de les sèries, anava lligada a les noves necessitats i evolucions de motor. Les primeres series A, B i C, més conegudes conjuntament com a Normal, motor de 633cc i 21cv, arrencada amb palanca situada al costat del estàrter entre el canvi de marxes i el fre de mà, les característiques llums en forma de llàgrima sobre les aletes davanteres que feien de posició i intermitent. Dipòsit de gasolina quadrat al lateral del compartiment del davant de 27L, porta del darrere amb 13 làmines i portes d’obertura al revés així com el marcador fins a 110km/h.
Sèrie D
En aquesta sèrie es substitueixen les llums en forma de llàgrima per unes llums de posició sota òptica i intermitents a les aletes, arrencament per clau, motor evolucionat fins als 767cc i 29cv, dipòsit transversal al davant de 30L(2ª generació) i marcador par fins als 120km/h, cendrer i porta del darrere de 15 làmines.
Sèrie E
En aquesta sèrie, substitueixen les portes per unes d’obertura convencional donant per finalitzada la saga dels 600 amb portes suïcides com es coneixien entre molts altres noms, òptiques davanteres i del darrere més grans i petits detalls interiors canviats. Motor 767cc i 25cv
Sèrie L Especial.
Evolucionen el Sèrie E amb un motor de 767cc de 28cv, clausor antirobatori a la columna de direcció, i un monocasc(Carrosseria que actua com a xassís) més robust.
Hi ha més detalls que varien entre sèries no comentats en aquest article però que no son tan significatius com els comentats.
Prova.
Havent repassat una mica la història, trajectòria, i evolució del 600 toca el què realment ens ve de gust fer i comentar, el què realment volem d’aquest portal, que és provar i conduir aquests petits, expressar les sensacions que ens donen, parlar del seu comportament en carretera, els seus punt forts i els seus punts dèbils per tal d’expressar en paraules què se sent darrere del volant, així com orientar, als lectors amb intenció de compra, si el 600 és o no, el clàssic adequat per ells.
En aquesta ocasió ens posem en marxa, i hem escollit la Sèrie E del 600, un exemplar del any 72. Hem escollit aquest, per què en el mercat de segona mà d’aquests vehicles, és la sèrie més assequible per les butxaques juntament amb el 600D de segona generació, no té les portes d’obertura a la inversa però a la hora de conduir, ens permetrà tenir més motor, més velocitat i per tant un cotxe més evolucionat i pensat per el dia a dia.
Quan ens pugem al 600 i tanquem la porta, en aquell mateix instant, entres de ple a una altra visió, a un altre temps. Sols el soroll de obrir i tancar la porta, sentint els mecanismes d’ancoratge funcionar, ja et fan sentir fora de temps. I un cop tanques, el primer que trobes a faltar, si fas més de 1’80m o ets “amplot”, és espai. D’un costat, vas totalment repenjat a la porta i per l’altre, si portes acompanyant, sentiràs estar molt pròxim a ell, un punt claustrofòbic goso dir a primer instant.
Un cop superada aquesta sensació, arriba el moment de posicionar els peus als pedals, això també és una festa als sentits. Tens la sensació que no hi caben els peus. El pas de roda i el conducte de la calefacció, fan que la conducció normal, en quant a col·locació de peus es refereix, canviï completament. Primera, per què si no ho fas amb la punteta, possiblement toquis dos pedals i quan tinguis que accionar embragatge i fre a la vegada no t’hi entraran.
El seient, arriba a mitja esquena i la seva configuració farà que, als tombs, vagis del pilar esquerra al acompanyant contínuament(si no estàs totalment encaixat ja).
Visualitzem l’habitacle, petit com comentàvem però molt acollidor, formes arrodonides arreu, portaobjectes sota instruments, canvi de quatre velocitats, i estàrter entre el canvi i el fre de mà. Els indicadors bàsics, conta quilòmetres, velocímetre fins a 120km/h, indicador de temperatura, indicador de gasolina, indicador de funcionament de dinamo i del oli, amperímetre i rellotge. Palanca d’intermitència i de curtes i llargues. A la part central, commutador de llums de posició, llum dels indicadors interiors i activador del neteja parabrises. Aquest, concretament, porta els accessoris de prolongament de commutadors.
Familiaritzats amb la instrumentació i vehicle, posem en marxa el 600 amb el clausor situat sota volant. El ronroneig del 600 és característic i agradable. Posem primera i sols deixar anar embragatge sents que indiscutiblement estàs conduint un 600. Aquella primera, aquell so del motor i canvi, en primera, identifica el 600 allà on estigui. So que desapareix al accionar la segona automàticament, recuperant el so d’un motor L4 convencional.
La direcció, estant aturat, sorprèn per la suavitat. D’entrada, esperes que, al ser un cotxe amb quatre dècades i sense direcció assistida sigui dura, però no, és molt suau i això ho fa el fet de portar el motor darrere, que aixeca el cotxe lo suficient per suavitzar la direcció. Això sí, quan surts a la carretera, aquesta suavitat es converteix en nerviosisme, molt precís, però nerviós.
En carreteres revirades, té un comportament excepcional, entra als tombs amb suavitat i decisió. Podries esperar, pel que comentàvem abans, que la part davantera floti al portar el pes darrere i marxi de morro al entrar al tomb, però la realitat és, que si marxes de morro, és per què realment vas molt passat de voltes.
El motor respon amb solvència, recordem que sols te 25cv, però manté sense problemes velocitats de 80km/h en desnivells ascendents i com sempre, en baixada i vent a favor, 120km/h sense cap problema. Quan circules, quan rutejes, el motor sembla demanar una quinta velocitat, per baixar les voltes, no per corre més, però la realitat és que la combinació del canvi i el motor està molt ben equilibrada i permet passejar i gaudir de la carretera.
Pel que fa al sistema de suspensions i balanceig, es manté pla en els tombs donant bones sensacions i confiança al conduir. Al ser un sistema de ballestes curiós, fixades transversalment, fa que notis totes les irregularitats del terreny, no d’una forma brusca, però el grau d’absorció del sistema és força baix. La frenada per contra, justeja com justegen tots els cotxes amb tambors a les quatre rodes. No té ajudes, tan fort com trepitgis, frenarà.
Els 600 tenen fama de gastadors i d’esclafadors. Pel què fa al consum, el podríem encasellar en uns 8-9L de consum mig en ruta, consum elevat per les mides del cotxe, però normal per la mecànica i edat. Pel què fa al problema de temperatura, s’escalfarà si fas ports mantenint pedal. Jugant amb el gas i amb la comporta de sota i tapadora del motor, refrigerarà força bé. És clar que no és un vehicle eficient a la hora de agafar aire per refrigerar, la posició del radiador al darrere, sense una entrada d’aire en el sentit de la marxa, fa baixar el rendiment del sistema, i en dies de molta calor es nota, però és un cotxe, que amb una conducció respectuosa i sabent el que fas, no et donarà problemes greus.
Manteniment.
El manteniment bàsic del 600 és econòmic. Al ser popular, els recanvis son molt fàcils de trobar i a Internet trobaràs portals especialitzats així com la possibilitat, cada cop més remota això sí, de trobar material en els desballestadors.
Preus raonables, a no ser que optis per la versió Normal, on aquí sí, si vols reemplaçar peces per originals, els preus es disparen i molt, per exemple la bomba d’aigua, una és el doble que l’altre i això amb la majoria de recanvis.
La mecànica és molt simple, si t’agraden els cotxes i ets curiós, la gran majoria de coses te les podràs arreglar tu mateix a casa. Si les teves habilitats son bàsiques, com sempre i pensant en el bé del teu cotxe, visita a professionals que t’ho faran perfectament.
Conclusió.
No és una qüestió si estem davant d’un gran cotxe o no. No es una qüestió de si estem davant d’un cotxe bonic o no. No és una qüestió de fiabilitat ja que qualsevol 600 en funcionament a dia d’avui, fiable és, si no, no hauria estat circulant els últims 40 o 50 anys.
Valor de comprar entre els 1500€ i 3000€ segons estat de conservació o restauració.
És una qüestió de què esperes d’un cotxe clàssic, què és el que vols sentir al volant d’un clàssic i quines sensacions i emocions vols experimentar.
El 600 és un vehicle amb una història al darrere molt gran, representa per a la societat el inici dels desplaçament privats, el inici de una falsa llibertat però en definitiva, va ser per a moltes famílies, un punt d’inflexió en la rutina.
Un gran percentatge de gent, recorda que l’avi, el pare, la mare o el tiet van tenir un 600, o potser un parell o inclús tres. Forma part dels records familiars de molts i aquest acostuma a ser un dels factors per els quals, la gent, decideix adquirir-ne un.
Si no es el teu cas, has de tenir clar el que comentàvem a la prova. No et donarà sensacions fortes, te un comportament en carretera molt noble, suau, sense alts ni baixos.
Molt noble a la carretera, ferm als tombs i molt fiable. Un clàssic sense majors problemes, ideal per anar a trobades i concentracions d’una forma tranquil·la i carregat d’història.
Una cosa has de tenir clara, el 600 que adquireixis, ho faràs amb la certesa, que aquest, va ser motiu d’alegria, rialles, viatges i moments familiar màgics per una família, que als anys 60-70 va descobrir la llibertat rodada.
Salut i Benzina
Informació: Seat600.info, wikipedia, pieldetoro.com, historiaseat.com, cotxesclassics.cat
Leave a Reply