En el 50e aniversari del Seat 850, any de celebració 2016-2017, no podíem fer res més que aconseguir-ne un per veure, a dia d’avui, com segueixen funcionant i com es comporten. De tots els models de 850 existents, ens hem decidit per un dels més mítics, el Seat 850 Coupé. Considerat en aquella època com el Ferrari peninsular, sols se’l podien permetre la gent amb un poder adquisitiu més alt, fet que provocava, que per molts, encara avui quan el veuen passar, sigui aquell cotxe anhelat aleshores i ara.
Antecedents.
L’any 1964, Fiat va treure al mercat el 850 pensant en una millora i augment d’espai per el 600 que ja portava 9 anys en circulació. Tot i així, els dos models es van continuar fabricant simultàniament fins al final de ambdós, 1973-1974
No va ser fins l’any 1966 que va començar la producció d’aquest, sota llicencia Seat a la Zona Franca de Barcelona, traient el abril de 1966 el primer Seat 850 N Berlina.
L’any 1967, Seat va treure al mercat el primer 850 Coupé compartint mecànica amb el 850 Normal però amb aquesta línea esportiva que trencava amb les línees arrodonides que Seat tenia acostumat al client. Va sortir al mercat a un preu de 126.775ptes, un caramel per el jovent, i no tan jovent, més adinerat.
Versions:
Seat 850 N i D: Motor L4 de 843cc, 37cv DIN, suspensió davantera independent de ballesta horitzontal, amortiguadors telescòpics i barra estabilitzadora i darrere de molles helicoïdals per conte de la ballesta. Frens de tambor a les 4 rodes, carrosseria monocasc de 2 o 4 portes, per de 714kg i velocitat màxima de 125km/h
Seat 850 4 portes Especial i D especial: Motor L4 de 843cc i 47cv DIN, carburador BresselWebber de doble cos, carrosseria monocasc més llarga, frens de disc davanters i velocitat de 135km/h
Seat 850 Coupe: Motor L4 843cc i 47cv DIN, Carrosseria esportiva amb dos òptiques davant i dos llums darrere, pes de 690kg i velocitat de 140km/h.
Seat 850 Sport Coupé: Motor L4 903cc i 52cv DIN, Carrosseria esportiva amb 4 optiques davant i 4 llums darrere, discs davanters, pes de 715kg i velocitat de 145km/h
Seat 850 Sport Spider: Motor L4 903cc i 52cv DIN, Carrosseria descapotable, biplaça, sostre de lona, 730kg de pes i velocitat màxima de 150km/h.
Prova.
Havent repassat una mica la història, trajectòria, i evolució del 850 toca el què realment fem, el que realment volem d’aquest portal, que és provar i conduir aquestes joguines, expressar les sensacions que ens donen, parlar del seu comportament en carretera, els seus punt forts i els seus punts dèbils, per tal de expressar en paraules, què se sent darrere del volant. EL nostre és un Seat 850 Coupé del 1968.
Abans de entrar, les línees del 850 coupé et captiven, esportiu de raça, morro llarg i línea esportiva de sostre. Dos portes. Estèticament preciós amb aquest vermell lluent que combina perfectament amb el color de la tapisseria, molt típic de la època. Obrim porta i cap dins, entrada baixa, fruit de la pròpia alçada del habitacle. Quan ets alt, primer has de passar la cama per sota del volant i desprès deixar-te caure, si no segueixes aquesta seqüència, essent alt, potser no podràs passar-la desprès.
Com passa amb els Seat d’aquella època, i com comentàvem en la prova del 600, pedals desplaçats degut al pas de roda. Però en aquest cas, sí tens espai per el peus per fer la combinació de pedals. Seients fins a mitja esquena, subjecten millor que els del 600 però no son una meravella.
Ens familiaritzem com sempre amb la instrumentació, gran velocímetre, indicador de gasolina i temperatura aigua, indicadors intermitents, llargues i pressió del oli. A la mà dreta de la columna de direcció, palanca de intermitents i de llums. Al costat del velocímetre, commutador de neteja parabrises, llum del quadre i boira. Trobem a faltar un conta revolucions, necessari i estèticament milloraria el conjunt esportiu.
Aquí ja podem començar a apreciar la arribada del plàstic, essent aquest, el material principal de tot el quadre.
Al centre, calefacció i cendrer. El propietari d’aquest 850 coupé, ha modificat la palanca de canvi convertint-la pràcticament en un joystick, cosa que ho fa més divertit i curiós.
Engeguem motor, i arranquem. No és tan exagerat com amb el 600, però sí te un so diferent amb primera. A partir d’aquí, tota semblança és casualitat. En aquest cas, al principi costa fer-te amb el joystick, un cop l’hi agafes la pràctica, sensacional la modificació!
Motor molt enèrgic amb un canvi de 4 relacions molt equilibrades. Carretera i manta que diríem.
Acceleració, molt bona i sumat a la posició de conducció les sensacions son formidables. Sensacions 100% d’esportiu. Vas amb el cul tocant a terra.
Als tombs, com si anessis sobre rails. Totalment pla, un rere l’altre, amb el motor que t’empeny sempre, fruit de la tracció al darrere. Però compte, no descartis una creuadeta, si no vigiles.
Cap problema amb ports de muntanya, el motor respondrà amb solvència!
Bona frenada i bona recuperació. Les carreteres revirades son el seu camp de batalla. La direcció, precisa i ferma i les suspensions dures, converteixen les carreteres secundàries en la seva zona d’esbarjo principal.
Quan agafem autovia o carreteres rectes, compte que això s’embala, sense problemes velocitats de 130-140 de marcador, tenint en compte el any de fabricació del cotxe, i essent aquest un Seat, tot un velocista. No es de estranyar, que en aquella època estiguessin tan alabats i desitjats! Sembla estrany, que Seat no recuperi l’essència d’aquestes feres 850coupé, 124 sport, 128 sport actualment!
Consum de gasolina similar al del 600, 8-9L de consum mig, tot i que si forces, pujarà i força i és de suposar, que normalment, jugaràs i forçaràs, així que, és més escaient parlar de consums elevats.
Manteniment.
El manteniment bàsic del 850 coupé, al compartir mecànica amb el 850 normal és econòmic. El preus dels recanvis molt racionals. Per comparar, en el cas del 850 Sportcoupé, exactament igual al compartir mecànica amb el 850 Especial.
Principal problema, és, tot el que tingui a veure amb la carrosseria tant del Coupé com del Sportcoupe i de Spider. Recanvis, pocs i/o inexistents. Desballestaments, ni us hi acosteu. Hem de entendre que era un cotxe per adinerats i ral.lis, molts acabaren accidentats en ambdos casos, aixi que pocs van sobreviure fins avui, i els que han sobreviscut, restaurats o en proces de…!
La mecànica és molt simple, tot i que la zona de treball, engorrosa, per la posició i tamany del motor, respecte l’espai que ocupa.
Conclusió.
Es d’aquells moments que cuncloure la prova és complicat.
Si en busques un, sobretot, revisa els baixos, l’òxid en Seat dels 60 i en moltes altres marques, és molt comú. Revisa contorn finestres, també és zona delicada. Evidentment, més greu es l’òxid als baixos o terres que no pas en finestres. Per la restas, com dèiem, tot es subsanable i reparable, i el cotxe su mereix.
Es va guanyar a pols el sobrenom del Ferrari Estatal, i a dia d’avui, et dona encara les sensacions del seu pedigrí d’esportiu.
Son vehicles amb valor a l’alça, no sols per els seus 50 anys, sino per el nombre de unitats restants i la seva història. Per sota dels 5000€ no torbaràs res en condicions d’ús i possiblement un original 100% restaurat per sota dels 10000€ no el trobaràs.
Clar que podem trobar pegues, com a tot arreu, clar que podriem arribar a donar algun motiu per no comprar un 850 coupé. Però, quin? Quan tens una icona al davant com es aquest 850 Coupé, poc pots dir, més enllà de dir-li al cotxe, “va, marxem cap a casa”.
Aixi que sols pots cloure amb:
FELICITATS PER ELS 50 ANYS 850 COUPE!
Salut i Benzina!
wikipedia, pieldetoro.com, historiaseat.com
Molt bona prova… això sí, lo de “Ferrari espanyol” ho trobo exagerat, i és el primer cop que ho sento dir. ¿Com qualificaríem el coetani FASA_Renault Alpine, llavors? I poc menys d’una dècada abans, a Barcelona es vàren fer els 86 Pegaso Z102 i Z103, que per aquells anys encara devien ser a la memòria de la gent. En qualsevol cas, m’ha agradat molt l’article. Enhorabona per la web
m’imagino que els que ho deien, es referirien a una semblança, de lluny, molt de lluny, amb el Dino. Gracies a tu per seguir-nos!