Crònica d’una Mani anunciada, de la PARC!

El passat 28 de setembre, Mani a Barcelona Ciutat, la PARC es feia sentir per la ciutat.

La millor i més gran convocatòria de la Parc d’ençà que va néixer amb motiu de les Restriccions de Transit. Vehicles arribats d’arreu, Aragó i Andorra inclòs, es van voler fer sentir en defensa dels seus vehicles.

Mani.

Entre 600 vehicles i 1000 segons l’organisme i milers de persones entre conductors i acompanyants. Però les xifres, en aquestes alçades de la pel·lícula no són d’importància. El cas és, que la PARC va assolir els objectius marcats, visualització i exposició del problema, d’una manera objectiva. Sortida de Maria Cristina i arribada al vell mig de Barcelona on es llegir el manifest de la Mani. Un Mani en defensa dels drets sense obviar el problema.

Perquè ningú nega el problema del aire de la ciutat comtal i de l’AMB. Negar-ho seria de necis. Però el que estar clar, és que les formes de combatreu no són correctes. És una mesura, a l’estil del Cafè para todos, però modificat a, Café para nadie.

Perquè la controvèrsia de la norma, objectivament parlant, hi és i molt notòria. Per què, si ho mirem i ho revisem, poc té a veure amb l’edat del cotxe i si molt, en l’estil i motorització d’aquest. Sols fa falta revisar, les dades d’emissió de CO₂ per quilòmetre d’un Ford Fiesta dels 90 amb un Porsche Panamera/Mercedes CLS500/Audi RS8 etc, etc. I poso aquests models de vehicles expressament, per una qüestió d’enfocament, de possibilitats econòmiques d’ambdós propietaris.

Clàssics

I que dir dels vehicles clàssics i/o històrics. No parlem de les seves emissions, ja sols de l’ús, quants dies circulen normalment al cap d’un any entre setmana i per la ciutat? No haurien d’estar exclosos de facto?

Una mesura, que aplicada com es vol aplicar, afecta gent amb recursos limitats a la vegada que s’aplica una gran permissivitat als més pudents.

I per tant, aquesta mesura, per ser justa i objectiva, hauria d’anar a una lectura d’emissions anuals a ITV. On al renovar l’adhesiu de la ITV també optessis a la renovació de l’adhesiu mediambiental, amb uns paràmetres de CO₂ concrets i limitats. Així, seria just i coherent, amb un gran objecte i objectiu, la reducció real del CO₂ a la ciutat. I sobretot, sense desciminar aleatoriament.

La mesura, tal com està prevista, és aleatòria i per tant, la seva efectivitat serà la mateixa que un cafe per tots. Però és una mesura populista i en les línies de la moda. I per tant, de bona acollida per la ciutadania. Fet que dificulta, que la gent sigui objectiva amb la norma i l’estudiï, directament, la dóna per bona pel simple fet, de ser popular.

S’ha tractat la manifestació, en mitjans d’àmbit local, autonòmic i nacional, com la d’una trobada de delinqüents en potencia.

Jo la veig més com una mani de ciutadans reclamant més professionalitat a l’administració a l’hora de dissenyar restriccions. Imagino, que cadascú veu el que veu.