Provem un Austin Mini 1000 de 1971

Aquest mes d’abril, ens hem fet amb un preciós Austin Mini del any 1971. Com sempre, ens el mirarem, el descirurem, buscarem els seus punts forts i el seus punts debils(si en té), i tot aixó amb la passió que tenim per cada un dels vehicles clàssics que provem.

Comencem com sempre, mirant la seva historia, que en aquest cas, llarga.

Història.

Estem davant de un Austin Mini del any 1971 com dèiem. Mini, va ser construït inicialment per la British Motor Company l’any 1959. Disseny de Sir Alec Issigonis, grec de naixement i Britànic per adopció. El seu disseny, la seva idea d’aquest Mini, va revolucionar el panorama automobilístic Europeu.

El Mini va sorgir de la escassetat de petroli del any 1956. La crisis de Suez, va provocar que el Regne Unit busqués i trobés mesures de racionalització del petroli. Les ventes dels vehicles es desplomaven degut al consum de combustible i els preus de compra. El director de BMC, Leonard Lord, va donar ordres de trobar una solució ràpida per trobar un cotxe econòmic de construir, de vendre i de mantenir.

Després de mesos de feina, i de la contractació d’algun que altre desarrollador reputat, el equip de Issignois va presentar el Mini en societat, un vehicle, petit i lleuger que en aquells moments responia a les necessitats del país.

La producció s’inicià al Regne Unit, en dos plantes de producció però ràpidament, plantes d’arreu del mon iniciaren la producció del mateix, incloent-hi casa nostra, degut al gran èxit del vehicle arreu.

La producció del Mini, tenint en compte els múltiples fabricants(BMC, Austin, Rover), va anar des de 1959 fins al 2000.

Curiositat: Es va realitzar una enquesta a nivell internacional i el Mini va quedar en segona posició, darrera del Ford T, com el segon cotxe més influent del segle XX.

Versions.

De versions i motoritzacions n’hi ha hagut forces així com series limitades. us en detallem les més significatives..

    Versions: Mini, Mini Cooper, Mini Cooper S, Mini Clubman o Mini Moke

    Motoritzacions: 850, 1000, 1100, 1275, 1300

Tambe sorgiren actualitzacions, MK II, MK III i curiosos com el Riley Elf i d’altres.

Característiques tècniques.

Motor davanter tranversal, tracció davantera, frens de tambor, 2 portes, suspensions de goma compacta en forma de cons.

Mides: 3058/1380/1278

Prova.

Un cop introduïda la criatura, ens hi acostem per veure-la de a prop i provar-la. En aquest cas, el nostre company de viatge es un Austin Mini 1000 del any 1971.

El Mini és aquell clàssic que captiva, que atrau mirades allà on va. No m’he trobat a ningú que no li agradi el Mini, ja no per tot el que representa històricament, sino per el que et fa sentir sols mirar-lo, diversió, alegria, aquell punt de rebel·lia que provoca(icònic dels rallyes amb múltiples guanys del gran Rally Montecarlo).

Per fora, a part d’aquest disseny atemporal, petit, és un cotxe extremadament petit. A pocs centímetres es deu quedar de ser un micro-cotxe. Tres metres clavats.

En aquest cas, la decoració de rallys et fa pensar que t’ho passaràs d’allò més bé a la carretera.

Dos portes generoses et porten al habitacle. La porta del maleter, amb les frontisses avall. Segons diuen, fetes així per tal de possibilitar al propietari d’anar amb el portó obert i així portar més carregar.

Part davantera amb la característica parrilla cromada i sota el capo, aquest motor 1000cc transversal. Espai petit que obliga al radiador a ser col·locat en un lateral, en un a posició força estranya.

Rodes petites, a primer cop d’ull pots pensar que és massa poca roda però aviat constates que son les idònies.

Pugem a dins. Tot i que de fora, al posar-nos-hi al costat, no teníem clar que amb una estatura de 1.90 entraríem, deu ni do la sensació de amplitud que et transmet. Acomodats al seient, m’atreviria a dir que el tacòmetre et cau lluny! i tot!

Bon espai, no se’t fa petit, i molt còmode. Cotxes més grans, aparentment, de la època, estil Dyane6, et fan anar molt més comprimit.

Instrumentació austera, velocímetre, oli, gasolina i temperatura acompanyen a una gran guantera.

La posició de conducció…. com si estiguessis en un KART amb carrosseria. La barra de direcció dreta, la posició del volant respecte el seient, i el fet de tenir la sensació de estar assentat a terra, fan que et sentis en un monoplaça. Pedals desplaçats cap al centre.

Quan surts a carretera, la sensació es multiplica. El seu pas per els tombs és brillant, totalment pla i rígid gràcies aquest sistema de suspensions tan curiós però eficaç. El fet que les rodes estiguin pràcticament a les cantonades del cotxe ajuda i molt. A la hora de frenar, sense problemes(tenint en compte que son tambors). Motor, està clar que si fos el Cooper, les sensacions serien força diferents. En el cas del 1000, es comporta correctament, trobes a faltar motor en alguns moments puntuals, però en conjunt, molt correcte.

Un gran vehicle petit, molt divertit de conduir.

Manteniment.

No apte per qualsevol. Així com amb el 600 inclús amb el 850, us comentàvem que era fàcil fer-ho a casa, el Mini et posa les coses una mica més complicades. La manca d’espai al compartiment motor, fa que segons quina reparació, et vegis obligat a separar el cor del cos. Aquest fet implica la necessita d’eines i maquines que no tothom té. Com tot cotxe britànic de la època, les mesures de les eines et pot fer ballar el cap.

Tot i així, els manteniments estàndards i les petites reparacions, ni son cares ni son complicades.

A tenir en compte, òxids als baixos i passos de roda així com l’estat de les suspensions de cons.

Conclusió.

A nivell d’història, El Mini és aquell cotxe especial, que forma part del grup selecte de VW Beatle, Seat 600, Citroën 2CV i Fiat 500 d’inici de producció de finals dels 50 inicis dels 60, que van marcar i han fet història.

A nivell de conducció, és un vehicle divertidíssim, és un vehicle amb el que, perdre’t per carreteres revirades, és el millor pla per el dia de festa.

A nivell de manteniment, és un vehicle antic, on poden sorgir rucades i/o averies més grosses. Com a tots els clàssics.

A Nivell de vàlua, pots trobar Mini per 3500, 4000, 5000, 8000 i………60000€(David Brown) en regla i ple funcionament.

A nivell cotxesclassics.cat, un David Brown de 60000€ no ens el compraríem pas. Un Mini clàssic dels 60-70, per aquests preus racionals, oi tant que sí, per lo divertit que és anar amb un Kart per les carreteres convencionals i per la seva història, trajectòria i pedigrí del mon dels rallyes. 

Gran Mini, Molt Gran aquest petit cotxe Britànic fill d’una racionalització forçosa de petroli..

Molt Agraïts Barbars

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*