Valor Afegit.

Valor Afegit.

Ens passem l’any amb el nostre i al Nadal ens obrim, ens passem l’any enfadats, i pel Nadal tot és alegria, ens passem l’any sentint a les administracions parlant de restriccions, abolicions de bonificacions i més duresa a la ITV, i arriba Nadal, i et diuen, clàssic t’estimo.

Ara que les festes ja han passat, em permetreu una breu exposició de visions i reflexions. I és que les festes de Nadal especialment, donen per escriure un llibre, ens les mirem des del punt de vista que vulguem.

Ja per començar, s’engloben en aquell mes de desembre boig. Boig per la Solidaritat sobtada que desprèn tot ell. I és que no hi ha un mes més solidari que el desembre. I aquí és on et preguntes, per què no ho poden ser així, tots 12?

De la mateixa manera, les mateixes festes de Nadal, també en desembre. Van d’amor i fraternitat. Més enllà del besant religiós, tothom amb somriures i alegria pel carrer. Música i llums amenitzant les passejades pels nostres pobles i ciutats. Quasi que sap greu enfadar-te o dir una mala paraula. I tret de la música i les llums, per la resta, per què no ho poden ser així, tots 12?

Valor Afegit del clàssic.

I aquesta última, també va del desembre i de les festes de Nadal. Si per les festes de nadal, al mes de desembre, les administracions (estatals i locals), són totes capaces de veure el valor afegit dels clàssics, per què els hi costa tant veure-ho així, en tots 12?

I evidentment, no va per totes les administracions locals, però per moltes d’elles sí.

M’explico, la llista seria llarguíssima, així que sols en nomenaré una vuitena de forma il·lustrativa.

Les Franqueses, Lliça de Vall, Morell, Riudecanyes, Sentmenat, Barberà de la Conca, Riudoms o la mateixa vila de Gràcia (Barcelona). Aquestes i moltes altres poblacions del territori, aprofiten el Valor Afegit del clàssic per fer encara més lluïdes, les festes de Nadal. En totes elles, els Patges i/o Ses Majestats d’Orient arriben al municipi o ciutat, a bord, d’un clàssic.

Perquè els clàssics vesteixen i donen color a les rues. Als més petits, per allò que no han vist mai o que veuen poc, i als pares i avis, per la nostàlgia que els hi desprèn. Municipis, on han aconseguit, que els mateixos models de cotxes, que portaven els reis als anys 60, els portin ara. Despertant en la població, records d’infantesa, emocions i somriures.

Yeye Roldan-Sentmenat
Yeye Roldan-Sentmenat

I aquest és el valor real dels Clàssics, més enllà del suposat o de facto, valor patrimonial. És aquest Valor Afegit, el museístic, que el transporta, cap a allò que sols l’art (Literatura, pintura, música,….) aconsegueix.

Diuen, els que més hi entenen, que l’art ha d’arrencar-te, en veure’l o sentir-lo, emocions. Tant es val quines, però t’ha de fer sentir. Una bona obra, no et pot deixar indiferent.

Fem-ho tots 12.

Els clàssics deixen indiferent al seu pas? I per tant, de la mateixa manera que l’administració central cuida l’art, no poden cuidar els clàssics? Per què no agafen consciencia d’una vegada del que aportem? Per que no legislen per tal que el tracte al clàssic sigui uniforme arreu?

Doncs per què no, convertir aquest Valor Afegit del clàssic dels Nadals, en tots 12 mesos de l’any administración central?

Que les bonificacions vingui per llei, que les ITV es relaxin i que les restriccions no ens afectin. No deixem de ser art, per què al nostre pas, les emocions es disparen.

Salut, Benzina i gloriós 2019 per tots.

cotxesclassics.cat

Please follow and like us:
0

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*